Tren a Maratea

Mentre Nàpols està mig confinada per una passa de còlera, un home gran torna al poble on va néixer i d’on va marxar trenta anys enrere, en el temps de la guerra, per incorporar-se als partisans. Hi torna per acomiadar-se de la vida, després de no haver-ne volgut saber res des del dia que va emigrar, l’endemà de la victòria. En l’últim trajecte en tren fins a Maratea, el seu poble, coincideix amb una professora universitària amb qui compartirà el tram final del retorn i els records essencials de la seva vida, entre la incomoditat davant de la història oficial i l’atracció de la memòria d’infantesa; entre la força del desig de viure i la proximitat inevitable de la mort.