Animals d’hivern

Pedres a la butxaca ens menaran al fons. Hi ha un silenci d’algues en
moviment, una crida que tot ho emplena. És possible no respirar? Fulles
desfetes ens precinten la cara com motlles tous de màscares o cúpules de
benes. Podem aturar aquest riu, la seva pressa. Tenim un cos impermeable i
fonaments en algun sot que vàrem excavar quan érem nens. Som el camí.
Per sobre nostre hi han passat totes les rodes i tots els fems.